domingo, 25 de noviembre de 2012

EXEMPLES DE CRITERIS DE LA VERITAT

-AUTORITAT: Quan t'apuntes a un equip de bàsquet, per exemple, l'entrenador tindrà autoritat per sobre teu en els moments de joc o als entrenaments.

-TRADICIÓ: El dia 24 de Desembre, a les dotze del vespre és tradició anar a la missa del gall a l'església a celebrar la nativitat del nen Jesús

-CORRESPÒNDÈNCIA: 

-COHERÈNCIA:

-UTILITAT:

-EVIDÈNCIA:

-INTERSUBJECTIVITAT:

domingo, 4 de noviembre de 2012

EXEMPLES DE LES FORMES BÀSIQUES DEL RAONAMENT CORRECTE

A aquí us presentem un exemple per cada tipus de formes bàsiques del raonament correcte:

SIL·LOGISME

1.- (Tots) els gats (són) felins
2.- (Tots) els felins (són) mamífers
3.- Per tant tots els gats són mamífers

IMPLICACIÓ

1.- Si creixo, peso més
2.- Creixo
3.- Peso més


1.- Si hi ha procés clorofíl·lic, és perquè hi ha llum solar
2.- Si no hi ha llum solar
3.- No hi ha procés clorofíl·lic

DISJUNCIÓ

1.- Cara o creu?
2.- No és cara
3.- Per tant és creu

sábado, 20 de octubre de 2012

COMENTARI DE TEXT: "LAS PREGUNTAS DE KANT"

1.De que ens parla el text?
Aquest text intenta respondre preguntes fonamentals a propòsit de la vida, fent un ús de la raó mirant de contestar una sèries de preguntes realitzades per Kant. Ens dona una sèrie de pautes per encarar correctament la nostre vida.

2. Quines idees defensa? 
En primer lloc defensa que la nostre vida és el més important que tenim i hem de decidir nosaltres que volem fer amb ella. 
Defensa que el més important és buscar la veritat, la nostre veritat, no podem pensar que és una fita fàcil si no que és una cosa molt complicada. 
Hem d'intentar sempre fer les coses buscant el bé, no deixant-nos influir per coses externes ni per fets superficials. Hem de seguir la dita "No vulguis pels demés el que no vulguis per tú".
La nostre vida es basa en l'esperança: esperança que el bé ha d'estar per sobre del mal, que no podem pensar en que hi ha un ser superior que ens arreglarà la vida sinó que hem de buscar la resposta en nosaltres mateixos.
Segons els varis punt de vista del què és l'home, tenim diferents definicions, encara que la definició del que realment és l'home és la condició de sers dotats de raó.

3. Explica el siginificat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
El que fonamenta la nostra existència no ha de ser només el fet de tenir molts coneixements amb moltes matèries sinó que una de les coses més importants que hem de tenir és el coneixement de nosaltres mateixos, sapiguer on volem arribar, sapiguer quin tipus de persona som. 
El saber, per ell, no és suficient per ser un home ple, un home complert, sinó que és necessari el coneixement d'un més enllà, intentar trobar la veritat del que nosaltres volem ser.

4. A quines conclusions arriba?
Aquest text arriba a les conclusions de que és important fer-se una sèrie de preguntes a un mateix per saber més de nosaltres mateixos i per trobar una resposta al sentit que donem a la vida. És indispensable que pensem en algun moment què volem fer de nosaltres com a persona i què busquem en la vida. No es pot simplement ignorar les qüestions difícils i seguir el camí fàcil sense esforç. Hem de buscar el nostre propi camí i la nostra pròpia veritat per arribar a conèixer-nos a nosaltres mateixos i així podrem saber perquè volem viure.
5. Hi estàs d'acord? Què en penses? 

Nosaltres estem d'acord amb les conclusions d'aquest text, ja que pensem que sí que és important tractar de respondre aquesta sèrie de preguntes existencials sobre nosaltres, ja que al conèixer-nos millor podrem portar una vida proporcionalment millor. Si ens estimem, ens entenem i sabem el què busquem de la vida és molt clar que cometrem menys errors. Hem de conèixer la nostra veritat interior per comprendre millor tot el què ens envolta.Per tant, el fet d'estudiar la nostra existència és l'estudi més important que haurien de fer les persones en vers d'intentar desesperadament obtenir coneixement sobre tot el que ens envolta.
6. Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex: “Futur incert”:
Nosaltres relacionem aquesta cançó amb la part del text on parla de l'esperança, ja que la cançó ens mostra els sentiments de tristesa de la l'autor que reflecteix la pèrdua de l'esperança en la seva vida ja que la vida ha perdut tot el sentit per ell i no vol viure perquè no li queda res per el que vulgui viure. Mostra que té dubtes sobre el seu futur i s'estimaria més quedar en un estat de somni ja que no té interès per decidir sobre el seu futur. No vol avançar en la vida ja que ja no sap que ha de decidir o perquè ho ha de fer. L'únic que vol és no fer res.

miércoles, 3 de octubre de 2012

Pensament platònic o antiplatònic?


El meu pensament és platònic ja que crec que si algún dia s’acabés la vida al nostre planeta, els números desapareixerien també ja que són uns símbols inventats per nosaltres per poguer contabilitzar coses, per tant, quan la vida s’acabi al planeta, els números també ho faran.

domingo, 30 de septiembre de 2012

PLATÓ

Plató era fill d'una família que pertanyia a l'aristocràcia atenenca.Aristó , el sue pare, sembla haver mort a la infància de Plató, despres d'això Periccíone, la seva mare es casà amb Pirilampo, el germà d'aquesta, que havia servit moltes vegades com un ambaixador a la cort persa, i era un amic de Pèricles, el líder de la facció democràtica d'Atenes. Pirilampo tenia un fill d'un matrimoni anterior, Demus, que va ser famós per la seva bellesa. Periccíone va donar a llum al segon fill de Pirilampo, Antífona, la mitjana germà de Plató.
Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, això li va produir un gran canvi en els seus pensaments filosòfics. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Mègaraon on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics.
Més tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'Àfrica i Itàlia. En Magna Grècia es va fer amic d'Arquites de Tàrent i va conèixer les idees dels seguidors de Parmènides. A Sicíliava voler influir en la política de Dionisi I i el va intentar convèncer d'aplicar algunes de les seves idees filosòfico-polítiques. Per això va ser empresonat.
Aníceris de Círene va reconèixer a Plató en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Després de recobrar la seua llibertat Plató va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar un centre especialitzat en l'activitat filosòfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadèmia. Va morir d'un atac de cor a un banquet ja molt vell

Sòcrates

Sòcrates era fill de Fenarete. Aquesta havia estat casada, en un matrimoni anterior, amb un tal Queredemo, i amb el qual havia tingut un fill anomenat Patrocles. Després de la mort d'ell, es va casar amb el que va ser pare de Sòcrates, Sofronisco.
Sofronisco, el pare de Sòcrates, era un escultor de taller, un artesà, que no es feia amb els senyors que constituïen l'aristocràcia del demo.
Sòcrates, va néixer de bona constitució, sa i fort, i no hi ha memòria que patís cap malaltia en tota la seva vida. Des de petit va ser un entusiasta dels exercicis físics. No era, per tant, un menyspreador del cos, i es falsificaría la seva imatge si se li atribuís, en aquest camp, qualsevol tipus de asceticisme.
Sòcrates va poder rebre una base de tipus educatiu. Anava sovint a l'escola, on va rebre ensenyaments de lectura, càlcul, música i gimnàsiaica. Possiblement va ser la gran revolució de l'art la que va portar a Sòcrates a desencantar de la tradició familiar.

Se l'acusa de tenir una naturalesa plena de passions i males tendències. També se'l va acosar de usurer, sensual i dominat pels seus desitjos homosexuals.

Sòcrates no va estar casat més que amb Xantipa, i ella devia ser molt més jove que ell, ja que el primogènit, Lamprocles, era ja noi quan la mort de Sòcrates, i els altres dos fills eren petits, el que ens prova que el mestre es va casar tard, quan tindria més de 50 anys, o quasi més prop dels seixanta. 
Aquestes anècdotes es refereixen als últims anys de la seva vida, i ens fa pensar que no va tindre ni infancia ni juventud

Existeix el número 2?

El número dos en si, jo crec que si que existeix però no físicament, sinó que existei al cap de tots, ja que sino no podriem imaginar algu que no existeix. Per tant, jo penso que ha estat creat per l'home per poder contar les diferents coses o elements, li hem donat nosaltres el significat.